ERCVOX

Forum du CLiD
Nous sommes actuellement le 28 Mars 2024, 11:28

Le fuseau horaire est UTC+1 heure




Publier un nouveau sujet Répondre au sujet  [ 1 message ] 
Auteur Message
MessagePublié: 10 Oct 2007, 16:47 
Hors-ligne
Administrateur

Inscrit(e) le : 14 Avr 2005, 17:44
Message(s) : 373
SIGNAL/ENONCE: OCCITAN PARLE
ETHNOTEXTE

Envoyé par: FOSSAT J.L. erss_clid <fossat@univ-tlse2.fr> (193.55.175.20)
Date: Mercredi, 13 Octobre 1999, ˆ 6:18

IL est normal que la réflexion sur l'ETHNOTEXTE vienne en priorité, dans une perspective anthropologique et ethnohistorique (Bulletin de l'AFAS, N° 13, 1999) et normal que la réflexion sur les tâches de "l'après numérisation" dans un plan de développement, avec applications, commence à apparaître, chez ceux-là même qui se sont donné pour mission et tâche re recueillir, puis d'éditer des fonds oraux accessibles sous une double forme
(1) le SIGNAL numérique, non compressé, compressé, travaillé, édité en tant que signal (CD). Pour nous, il suffit que nous dissposions d'un RECIT oral, qu'il s'agisse d'un conte, du récit d'une histoire transmise présumée vraie; celle que je vais ici vous livrer concerne l'histoire de la CRIMINALITE dans les sociétés rurales traditionnelles, et du rapport des sociétés à la SANCTION. J
e vous livre ici, pour réflexion, l'ensembnle du dossier TEXTE; le signal suivra PIECE JOINTE: DOSSIER BIER/MASSAT pour le groupe de travail MASSAT: LANGUEDOCIEN/taux de gasconité
1° CONFIGURATION SYNTAXIQUE
2° CONTOUR PROSODIQUE

MATERIAUX POUR SERVIR A LA DESCRIPTION DE L'OCCITAN PARLE • CONTRAINTE DE LOCALISATION Base 09 MASSAT BIERT: hameau d'Auragnou : Ensenou
• CONTRAINTE DE NUMERISATION
• CONTRAINTE DE DIFFUSION MAXIMALE - base de SONS – base de TEXTES

Cahier de charges, défini du point de vue de l'expertise linguistique. • numérisation • plan de développement (exploitation, description)

Réf.: Projet CEE 5ème PCRD (Digital Cultural Heritage) Normes, mesures, essais ACTION 3. Mesures pour la Société (cohésion sociale et fragmentation) 3.4 Sauvegarde du patrimoine culturel: le patrimoine langagier SOURCE: COLLECTIONS MULTIPROPRIETAIRES FONDS Bruno BESCHE 14 av. Galliéni, 09 St-Girons (F) FONDS SONORE A NUMERISER (identification du détenteur): Bruno BESCHE-COMMENGE) FONDS CLAUDE COSTES FONDS J.-L. FOSSAT (programme ERCVOX 1999-2000) FONDS ALG (numérisation + carnets) FONDS ALLOC (numérisation) FONDDS AUTRES FONDS ECRITS (enquête BOURCIEZ, Recueil Bourciez, Bibliothèque de Bordeaux , copie BM Toulouse).

I.- INTRODUCTION par Jean-Louis Fossat, professeur émérite à l'Université de Toulouse-Le Mirail, erss_clid, UTM

Objectifs 1.- Analyse de l'information lexicale 2.- Analyse de l'information grammaticale (configuration syntaxique) 3.- Analyse du signal 4.- analyse de l'énoncé, sur la base du rapport SIGNAL/ENONCE 5. Analyse prosodique (contour prosodique; constituance prosodique)

Le prototype implique, outre le respect absolu de la source patrimoniale: -une grammaire locale acceptée par un algorithme à états finis - un dictionnaire automatisé accepté par un lemmatiseur pour l'analyse de la morphologie nominale et verbale - un dictionnaire des lexies - un dictionnaire des segments répétés - un convertisseur pour l'analyseur Alceste (analyse exploratoire de données) - un index de fréquences - une classification -un traitement du texte de la transcription phonétique des conventions API/autres - une base de son consultable en consultation simultanée. Les deux premières étapes sont: 1) la réduction de la complexité par les opérations de lemmatisation 2) le traitement de l'information syntaxique (arbres; règles et métarègles de grammaire locale). Les prérequis concernent: - la création d'un convertisseur à court terme - La création d'un module de traitement de chaînes de caractères spéciaux( API, arabe etc...), au plus près des besoins des utilisateurs-demandeurs.

La lemmatisation Exemple de format et hiérarchisation des niveaux de lemmatisation (Habert-1994; Bonnefoy-1994 Analysez etc...): aquel aquelis (forma graphique/forme phonétique transcrite aqueli le

les

lei la

las

lai

lei aver

aviá fèr

a fèt tuar

aviá tuada se fotre

se fusa fotut

se fusa fotuda

L'étiquetage syntaxique: catégories, types de phrase, constituants de phrases et configuration syntaxique. Notre choix s'est porté dans un premier temps sur SYLLEX, élaboré et développé à partir de travaux du type Constant-1991 (Patrick Constant.- Analyse syntaxique par couches.- Paris, E.N.S.T., 1991), sur des bases très proches de la théorie des stemmata de Lucien Tesnière, en analyse dite "locale": ceci est l'équivalent des grammaires locales acceptées par des algorithmes à états finis. Pour un autre choix, V. OLMES (Benoît Habert); ALCESTE (Reinert); stabllex (A. Camlong); LEXICO (A. Salem); on recommande HYPERBASE (E. BRUNET)

Tout instrument de traitement informatique des textes qui ne respectera pas une telle convention est impitoyablement éliminé comme inadéquat, au vu de nos objectifs, quelle que soit, par ailleurs, sa puissance de calcul. Nots choix se sont portés, initialement, sous cette réserve, sur les outils couplés Alceste, Hyperbase, Analysez, SYLLEX (Ingénia, Langage Naturel), couplé à Alceste, Hyperbase et Analysez de Pascal Bonnefois. Mais il a fallu vite déchanter et rechercher de nouvelles méthodes en direction des outils d'analyse du rapport ENONCE/SIGNAL, avec test sur des corpus d'apprentissage. Le fonds MASSAT 09 ARIEGE fournit quelques possibilités de faire un banc d'essai, permettant de dresser un rapport préfigurant la configuration de travail en réseau à mettre en place (contrat de plan Etat-Région 2000-2006, CEE, IST Action 3 (article 3.4)

II.- MATERIAUX

FICHE SIGNALETIQUE DU DOCUMENT (fichier-texte)

*t001 *i Marcel Degeilh et Léonie Degeilh *l Biert (Hameau d'Auragnou) *e Bruno Besche-Commenge *d 29 mai 1981 *bbg Bruno Besche-Commenge.- La pénitence du meurtrier.- Enquête, traduction, transcription (durée du chantier: 1975-1981) *g récit, description *lf= occitan, languedocien occidental pyrénéen, massadel *w 774 (inclus les 4 indications identifiant les personnages/voix L Léonie; B : Marcel, dit le Bur: w coirrigé = 770

Léonie- Que i aviá ací un dròlle e ua filha que's parlavan. Qu'èra l'ivèrn e que i aviá nèu; alavetz que's parlavan; la filha n'èra pas plan enshantada mès le tipe que la seguiá, que la sentiá, que la voliá, anim!

Marcel- Que la sentiá atal, que fasiá coma 'l marra(n), que rufava!

Léonie- Alavètz que i aviá nèu, qu'anèron apalhar lai oelhas, i anavan cada dia. E ara, que s'ocupava de lai oelhas d'aquela bòrda, amont, eishu(s) la Sèrra, a cap de Ouèrt, e que i aviá ua renga d'agrèus per darrèr –ja i son encara aqueli agrèus – ena preservar la bòrda del vent. Alavetz qu'èra un dia d'ivèrn, qu'aviá fèt un vòlvi, un vòlvi! La filha que se'n èra anada apalhar e qu'èra amont, que n'èra pas tornada devalar deçà la nhèt, non l'esperavan cap deçà la nhèt, après apalhar que, que tot fusa fèt. La nhèt que venguèc, e la filha n'arribèc cap! Alavetz li soèron pertot, la cerquèron pr'aquí, la vesián cap. Alavetz qu'alertèron tot le vilatge: lai gens que partiron am las lantèrnas, cada u(n) sa lantèrna, anar cercar aquela filha. Que cresián que's fusa fotuda en ua conjura: que i aviá nèu, – un ivèrn de nèu – e n'aviá cap podut tornar devalar, alavetz que s'estava a la bòrda enà non caler fèr dus o tres viatges per dia, que s'estava a la bòrda an apalhar e après, quand ajèssa apalhat, anar-s'en. Alavetz, le tipe, le vesi(n), tabe(n) que i èra anat apalhar, mès el que s'en èra tornat. E, pardí, el tabe(n) qu'anèc cercar aquela filha, aquel dròlle que i metèc a la fila an anar cercar la filha. Agoardèron a la bòrda, lai oelhas que furon apalhadas, tot qu'èra prèst, mès ela non fuc cap enlòc. La cerquèron pr'aquí, prenguèron las tralhas, que l'anèron trobar areboida demèi la nèu, dejos(t) aqueli agreus, aquí que l'aviá abrigada de neu; que l'aviá abrigada de neu e n'arribava cap. Alavetz, que desenterrèron aquela neu, que trobèron la filho tota mòrta aquí dedens! Ara, qu'u(n) ac a fèt? J'èra tuada la filha, j'èra tuada, mès qu'u(n) ac a fèt, qu'u(n) ac a fèt? Lendema(n), van cercar lei gendarmas, van cercar lei gendarmes. Lei gendarmes fèn ua enquèsta, fèn rasonar totoi lei gens pr'aquí, e qu'anèron per totoi lai maisons. Alavetz qu'anèron en çò d'aquel dròlle tabe(n) puisqu 'anèron pertot. Alavetz sa mai(r) qu'èra al cant del fòc, sa mai(r) del dròlle qu'èra al cant del fòc, quand vic arribar el gendarme, que i metèc lai ma(n)s al cap: " Le mèu dròlle n'ac a cap fèt! " Que li venguèc coma ua crisa de folia quand vic les gendarmas aquí, la pòu(r) que la prenguèc, que s'i fotèc a tremblar e a cridar: " Le mèu que l'a cap fèt!"

Marcel- E bellèu s'en dobtava. Léonie- Mès sa mai(r) que s'en dobtava, sa mai(r) qu'ac aviá compres, qu'ac aviá compres dam(b) le dròlle, parce que le dròlle n'èra cap trenquilla. Alavetz que li fi(c) venguer ua crisi de nèrvi, ua crisa de folia que's fotèc a cridar. E que li passèc cap aquela crisa, que se l'emportèc a l'aute monde, eh! Tornèc cap a goarir. Ua pòu(r), qu'ajèc! Alavetz acò qu'acabèc d'afirmar qu'èra aquel dròlle qu'ac aviá fèt puisque sa mai(r) ac cridava e qu'aviá tant de pòu(r). Que firon rasonar aquel dròlle. Que fuc vertat. Fuc aquel que l'ajèc fèt. Alavetz que li firon díser c'en quin aviá fèt. Que s'en aviá amusat e que non l'aviá cap volut ela, alavetz que l'aviá tuada. Alavetz, lendema(n) - que'i servián dels chavals - enà fèr li fèr las penitenças, qu'estaquèron aquel dròlle a la coa del chaval e que'l firon anar a Foish a la coa del chaval. Quand passèc a Castelnau, qu'en i aviá u(n) de Massat, un maquinhon, que'l reconeguèc. Que pairísh qu'èra alavetz minable, non le reconeguèc pas de sanc, de tota la farda deschiquetada, que pairísh qu'èra la lòca, n'en revenguiá cap. Que pairísh que tota(s) lai gens del feirial que's fotèron a plorar, del tipe, de véser un parelh desastre. Valiá mès que'l tuèsson shus plaça! Aquel de Massat que disiá: " Non m'eishoblidarai cap jámes aquela vision! " N'èra cap pela filha que plorava, qu'èra pela pietat qu'aquel òme li aviá fèt. De véser un parelh miracle! Estacat a la coa d'un chaval e poish le chaval a còps de pès e tirar-o! Le tipe, shul chaval a foetar 'quel dròlle estacat a la coa! Rapelatz-vos que li firon fèr la penitença!

RECHERCHE DE PROPOSITIONS (configuration propositionnelle et syntaxique): marquage de base en unités permettant d'inventorier les configurations

On réduit le texte brut 68 lignes à 56 unités appelées unités propositionnelles, établies selon des critères prosodiques et logiques très intriqués. Les critères configurationnels (subordination, coordination, relative, incise énonciative de commentaire) sont pris en compte. Une unité propositionnelle peut contenir deux éléments de configuration, subordonnés, coordonnés.

Léonie- 1[Que i aviá ací un dròlle e ua filha (que's parlavan).] 1 2[Qu'èra l'ivèrn e que i aviá nèu;]2 3[alavetz que's parlavan; ]3 4[la filha n'èra pas plan enshantada (mès le tipe que la seguiá), (que la sentiá), (que la voliá), anim!]4

Marcel- 5[Que la sentiá atal, – (que fasiá coma 'l marra(n)) –, que rufava! ]5

Léonie- 6[Alavètz que i aviá nèu, ] 6 7 [qu'anèron apalhar lai oelhas, – i anavan cada dia –]7 8[E ara, que s'ocupava de lai oelhas d'aquela bòrda, amont, eishu(s) la Sèrra, a cap de Ouèrt,]8 9[ e que i aviá ua renga d'agrèus per darrèr –ja i son encara aqueli agrèus – ena preservar la bòrda del vent.]9 10[Alavetz qu'èra un dia d'ivèrn, qu'aviá fèt un vòlvi, un vòlvi!]10 11[La filha que se'n èra anada apalhar e qu'èra amont, que n'èra pas tornada devalar deçà la nhèt, – non l'esperavan cap deçà la nhèt, après apalhar – que, que tot fusa fèt.]11 12[La nhèt que venguèc, e la filha n'arribèc cap!]12 13[Alavetz li soèron pertot, la cerquèron pr'aquí, la vesián cap.]13 14[Alavetz qu'alertèron tot le vilatge:]14 15[ lai gens que partiron am las lantèrnas, cada u(n) sa lantèrna, anar cercar aquela filha.]15 16[ Que cresián que's fusa fotuda en ua conjura: ]16 17[ que i aviá nèu, – un ivèrn de nèu – e n'aviá cap podut tornar devalar, ]17 18[ alavetz que s'estava a la bòrda enà non caler fèr dus o tres viatges per dia,]18 19[ que s'estava a la bòrda an apalhar e après, quand ajèssa apalhat, anar-s'en.]19 20[Alavetz, le tipe, le vesi(n), tabe(n) que i èra anat apalhar, mès el que s'en èra tornat.]20 21[E, pardí, el tabe(n) qu'anèc cercar aquela filha, aquel dròlle que i metèc a la fila an anar cercar la filha.]21 22[Agoardèron a la bòrda, lai oelhas que furon apalhadas, tot qu'èra prèst, mès ela non fuc cap enlòc.]22 23[ La cerquèron pr'aquí, prenguèron las tralhas, que l'anèron trobar areboida demèi la nèu, dejos(t) aqueli agreus, ]23 24[ aquí que l'aviá abrigada de neu; que l'aviá abrigada de neu e n'arribava cap.]24 25[Alavetz, que desenterrèron aquela neu, que trobèron la filho tota mòrta aquí dedens!]25 26[ Ara, qu'u(n) ac a fèt? ]26 27[J'èra tuada la filha, j'èra tuada, mès qu'u(n) ac a fèt, qu'u(n) ac a fèt?]27 28[L'endema(n), van cercar lei gendarmas, van cercar lei gendarmes.]28 29[ Lei gendarmes fèn ua enquèsta, fèn rasonar totoi lei gens pr'aquí, e qu'anèron per totoi lai maisons.]29 30[ Alavetz qu'anèron en çò d'aquel dròlle tabe(n) puisqu 'anèron pertot. ]30 31[Alavetz sa mai(r) qu'èra al cant del fòc, sa mai(r) del dròlle qu'èra al cant del fòc, ]31 32[quand vic arribar el gendarme, que i metèc lai ma(n)s al cap: " Le mèu dròlle n'ac a cap fèt! "]32 33[ Que li venguèc coma ua crisa de folia quand vic les gendarmas aquí, la pòu(r) que la prenguèc, que s'i fotèc a tremblar e a cridar: " Le mèu que l'a cap fèt!"]33

Marcel- 34[E bellèu s'en dobtava.]34 Léonie- 35[Mès sa mai(r) que s'en dobtava, sa mai(r) qu'ac aviá compres, qu'ac aviá compres dam(b) le dròlle, parce que le dròlle n'èra cap trenquilla.]35 36[Alavetz que li fi(c) venguer ua crisi de nèrvi, ua crisa de folia que's fotèc a cridar.]36 37[ E que li passèc cap aquela crisa, que se l'emportèc a l'aute monde, eh! ]37 38[Tornèc cap a goarir.]38 39[Ua pòu(r), qu'ajèc!]39 40[Alavetz acò qu'acabèc d'afirmar qu'èra aquel dròlle qu'ac aviá fèt puisque sa mai(r) ac cridava e qu'aviá tant de pòu(r).]40 41[ Que firon rasonar aquel dròlle.]41 42[ Que fuc vertat.]42 43[ Fuc aquel que l'ajèc fèt.]43 44[ Alavetz que li firon díser c'en quin aviá fèt.]44 45[ Que s'en aviá amusat e que non l'aviá cap volut ela, alavetz que l'aviá tuada.]45 46[Alavetz, lendema(n) - que'i servián dels chavals - enà fèr li fèr las penitenças, qu'estaquèron aquel dròlle a la coa del chaval e que'l firon anar a Foish a la coa del chaval.]46 47[ Quand passèc a Castelnau, qu'en i aviá u(n) de Massat, un maquinhon, que'l reconeguèc.]47 48[ Que pairísh qu'èra alavetz minable, non le reconeguèc pas de sanc, de tota la farda deschiquetada, que pairísh qu'èra la lòca, n'en revenguiá cap.]48 49[Que pairísh que tota(s) lai gens del feirial que's fotèron a plorar, del tipe, de véser un parelh desastre.]49 50[ Valiá mès que'l tuèsson shus plaça! ]50 51[Aquel de Massat que disiá: " Non m'eishoblidarai cap jámes aquela vision! " ]52 53[N'èra cap pela filha que plorava, qu'èra pela pietat qu'aquel òme li aviá fèt.]54 55[ De véser un parelh miracle! Estacat a la coa d'un chaval e poish le chaval a còps de pès e tirar-o! ]55 56[Le tipe, shul chaval a foetar 'quel dròlle estacat a la coa! Rapelatz-vos que li firon fèr la penitença!]56

REGROUPEMENT EN FRAGMENTS SELON DES CRITERES D'ORGANISATION VERBALE DANS UNE STRATEGIE DE RECIT(DESCRIPTION)

On fragmente en n classes le texte précédemment configuré, selon des critères représentatifs de l'organisation énonciative, en rapport avec le paramétrage de la cohérence discursive; la fragmentation proposée a simple valeur d'expérimentation et peut être affinée sur critères explicites; on peut, si on le souhaite, recourir à un classificateur de type Alceste, pour valider nos intuitions et hypothèses de départ

CLASSE 1 (IMPT) [Léonie- 1[Que i aviá ací un dròlle e ua filha (que's parlavan).] 1 2[Qu'èra l'ivèrn e que i aviá nèu;]2 3[alavetz que's parlavan; ]3 4[la filha n'èra pas plan enshantada (mès le tipe que la seguiá), (que la sentiá), (que la voliá), anim!]4

Marcel- 5[Que la sentiá atal, – (que fasiá coma 'l marra(n)) –, que rufava! ]5

Léonie- 6[Alavètz que i aviá nèu, ] 6] CLASSE 1 CLASSE 2 (PT_IMPT) [7 [qu'anèron apalhar lai oelhas, – i anavan cada dia –]7 8[E ara, que s'ocupava de lai oelhas d'aquela bòrda, amont, eishu(s) la Sèrra, a cap de Ouèrt,]8 9[ e que i aviá ua renga d'agrèus per darrèr –ja i son encara aqueli agrèus – ena preservar la bòrda del vent.]9 ] CLASSE 2 CLASSE3 IMPT +PT [10[Alavetz qu'èra un dia d'ivèrn, qu'aviá fèt un vòlvi, un vòlvi!]10 11[La filha que se'n èra anada apalhar e qu'èra amont, que n'èra pas tornada devalar deçà la nhèt, – non l'esperavan cap deçà la nhèt, après apalhar – que, que tot fusa fèt.]11]CLASSE3 CLASSE4 (PT) [12[La nhèt que venguèc, e la filha n'arribèc cap!]12 13[Alavetz li soèron pertot, la cerquèron pr'aquí, la vesián cap.]13 14[Alavetz qu'alertèron tot le vilatge:]14 15[ lai gens que partiron am las lantèrnas, cada u(n) sa lantèrna, anar cercar aquela filha.]15] CLASSE4 CLASSE 5 (IMPT) [16[ Que cresián que's fusa fotuda en ua conjura: ]16 17[ que i aviá nèu, – un ivèrn de nèu – e n'aviá cap podut tornar devalar, ]17 18[ alavetz que s'estava a la bòrda enà non caler fèr dus o tres viatges per dia,]18 19[ que s'estava a la bòrda an apalhar e après, quand ajèssa apalhat, anar-s'en.]19] CLASSE5 CLASSE6 (+PT, PT) [20[Alavetz, le tipe, le vesi(n), tabe(n) que i èra anat apalhar, mès el que s'en èra tornat.]20 21[E, pardí, el tabe(n) qu'anèc cercar aquela filha, aquel dròlle que i metèc a la fila an anar cercar la filha.]21 22[Agoardèron a la bòrda, lai oelhas que furon apalhadas, tot qu'èra prèst, mès ela non fuc cap enlòc.]22 23[ La cerquèron pr'aquí, prenguèron las tralhas, que l'anèron trobar areboida demèi la nèu, dejos(t) aqueli agreus, ]23 24[ aquí que l'aviá abrigada de neu; que l'aviá abrigada de neu e n'arribava cap.]24] CLASSE6

25[Alavetz, que desenterrèron aquela neu, que trobèron la filho tota mòrta aquí dedens!]25 ] CLASSE6 CLASSE7 (PC, IMPT, IP, PT) [26[ Ara, qu'u(n) ac a fèt? ]26 27[J'èra tuada la filha, j'èra tuada, mès qu'u(n) ac a fèt, qu'u(n) ac a fèt?]27 28[L'endema(n), van cercar lei gendarmas, van cercar lei gendarmes.]28 29[ Lei gendarmes fèn ua enquèsta, fèn rasonar totoi lei gens pr'aquí, e qu'anèron per totoi lai maisons.]29 30[ Alavetz qu'anèron en çò d'aquel dròlle tabe(n) puisqu 'anèron pertot. ]30 31[Alavetz sa mai(r) qu'èra al cant del fòc, sa mai(r) del dròlle qu'èra al cant del fòc, ]31 32[quand vic arribar el gendarme, que i metèc lai ma(n)s al cap: " Le mèu dròlle n'ac a cap fèt! "]32 33[ Que li venguèc coma ua crisa de folia quand vic les gendarmas aquí, la pòu(r) que la prenguèc, que s'i fotèc a tremblar e a cridar: " Le mèu que l'a cap fèt!"]33

Marcel- 34[E bellèu s'en dobtava.]34 Léonie- 35[Mès sa mai(r) que s'en dobtava, sa mai(r) qu'ac aviá compres, qu'ac aviá compres dam(b) le dròlle, parce que le dròlle – n'èra cap trenquilla.]35 36[Alavetz que li fi(c) venguer ua crisi de nèrvi, ua crisa de folia que's fotèc a cridar.]36 37[ E que li passèc cap aquela crisa, que se l'emportèc a l'aute monde, eh! ]37 38[Tornèc cap a goarir.]38 39[Ua pòu(r), qu'ajèc!]39 40[Alavetz acò qu'acabèc d'afirmar qu'èra aquel dròlle qu'ac aviá fèt puisque sa mai(r) ac cridava e qu'aviá tant de pòu(r).]40 41[ Que firon rasonar aquel dròlle.]41 42[ Que fuc vertat.]42 43[ Fuc aquel que l'ajèc fèt.]43 44[ Alavetz que li firon díser c'en quin aviá fèt.]44 45[ Que s'en aviá amusat e que non l'aviá cap volut ela, alavetz que l'aviá tuada.]45] CLASSE 7 CLASSE8 (IMPT, PT, IP, Im5) [46[Alavetz, lendema(n) - que'i servián dels chavals - enà fèr li fèr las penitenças, qu'estaquèron aquel dròlle a la coa del chaval e que'l firon anar a Foish a la coa del chaval.]46 47[ Quand passèc a Castelnau, qu'en i aviá u(n) de Massat, un maquinhon, que'l reconeguèc.]47 48[ Que pairísh qu'èra alavetz minable, non le reconeguèc pas de sanc, de tota la farda deschiquetada, que pairísh qu'èra la lòca, n'en revenguiá cap.]48 49[Que pairísh que tota(s) lai gens del feirial que's fotèron a plorar, del tipe, de véser un parelh desastre.]49 50[ Valiá mès que'l tuèsson shus plaça! ]50 51[Aquel de Massat que disiá: " Non m'eishoblidarai cap jámes aquela vision! " ]52 53[N'èra cap pela filha que plorava, qu'èra pela pietat qu'aquel òme li aviá fèt.]54 55[ De véser un parelh miracle! Estacat a la coa d'un chaval e poish le chaval a còps de pès e tirar-o! ]55 56[Le tipe, shul chaval, a foetar 'quel dròlle estacat a la coa! Rapelatz-vos que li firon fèr la penitença!]56 ] CLASSE 8

ETAPE DE L'ANNOTATION (TRANSCRIPTION API) On vise ici à fournir un corpus d'apprentissage qui permette la transcription quasi AUTOMATISABLE de tout le reste, à partir de 6% de reconnaissance d'éléments récurrents 1.- SYNTAXE DE SEGMENTS RECURRENTS [ke] énonciatif 1, 2, 3, 4, ...,37, 41, 42, 48,49, 44,45 etc... inventaire exhaustif et fréquence [ke] conjonctif 56, 49 [ke] focalisation 43 MORPHOLOGIE IMPT [j'O] 4_sentiá, 4_voliá, 35_aviá_compres,47, 48_revenguiá, 51_disiá, 54_aviá_fet etc. IMPT['aBo] 34_s'en_dobtava, 53_plorava etc. PT_èri PT3 [Ek] 47, 43_venguèc, 32_metèc, 30_ajèc etc. PT6 [Eru] 49, 46_estaquèron PT3 ['ik] 32_vic PT3 PT3 ['yk] 42_fuc, 43_fuc etc. Simpt['Ess] Simpt6 46_estaquèron 50_tuèsson (principe de solidarité morphonologique) PP [at] 56_estacat

2. PHONOLOGIE LEXICALE VERBE afirmar [afirm'a] apalhar [apaL'a] aguardar : aGward'a] essoblidar [eSSUBliD'a] foetar [fwet'a] guarir [Gwar'i] véser [b'eze] venguer [b'eNg'e] s'amusar [s amyz'a] se servir de [sErB'i s de ]

CONJUGUEUR: consulter le CONJUGUEUR sur site WWW

VERBE+AUXILIATION fèr díser [fe d'ize] anar cercar [an'a sErk'a] tornar devalar [turn'a deBal'a] fer fèr [fE f'E] li firon fer la penitença fèr rasonar [fE r:azon'a] fer ua enquesta [fE jo eNk'esta]

VERBE COMPOSE (expression figée verbale) fer las penitenças [f'E laj penit'eNsas] èsser vertat prenguer las tralhas [pr'eNge laj tr'aLas] aver pòur [aBe p'Ow]

NOM ET PRONOM PERS aquel [ak'EL] aquela [ak'ela] ela ['ela] li [li] agrèu [aGr'Ew] dia [d'ia] autre [awte] cant [k'an] fòc [f'Ok] folia [ful'ia] [fulj'O] [fulj'e] can del fòc [k'an dEL f'Ok] parelh [par'eL] òme ['Ome] filha [f'iLo] dròlle [dr'Olle] mair [m'aj] pair [p'aj] frair [fr'aj] bòrda [b'Orda] oelha [w'eLa] nhèt [N'Et] neu [n'ew] chaval [tSaB'aL] congera [kun3'yra] ferial [fjEyr'aL] pòur [p'u], [p'Ow] vesin [bez'iN] maquinhon [makiñ'uN] minable [min'able] penitença [penit'ensa] pietat [pjet'at] miracle [mir'akle] monde [m'unde] vision [bizj'uN] coa [k'ua] [kw'O] vòlvi [b'OLbi] [b'Owbi] farda [f'arda] lòca_DF [l'Oka]

NOM COMPOSE crisi de nervi [k'rizi de n'Erbi]

NL Foish [f'ujS] Massat [mas'at] Castelnau [kastEln'aw]

ACTUALISANT le [le] les [les] lez] [lej] les gendarmes las [laj] un [[yN] ua [j'O] del [dEl] dels [dEls] totas las gens [t'utOj lej 3'eNs]

POSSESSIF le meu (dròlle) [le mEw dr'Olle] ma ta sa [ma ta sa]

ADVERBE cap [k'ap] non ...cap james [nu ... kad Z'ames] alavetz [alaB'Ets] l'endeman [l eNdem'aN] sus plaça [Sys pl'asa] per aquí [prak'i] PREPOSITION de [de] a [a] al [aL] al can de [aL kan de] dejos [de3'us]

INTERROGATIF RELATIF qu'un [k'in]

CONJONCTION mes [mes] quand [kwan]

COMPARATIF coma [kuma] [kumo] [kum]

PHONOTAXE (CLISE PRONOMINALE, CLISE ACTUALISANTE)

e tira-lo [e tir'a w] sus lo [Syw] 56 que le reconeguèc [ke l rekuneG'Ek] jà èra tuada [Z[]Era tyw'aDa] ELISION de [a] ; dominance du timbre [E] per la filha [pela f'iLa ke plor'aBu] *********** NOUS ATTENDONS AVEC UNE IMPATIENCE RAISONNABLE VOS CONTRIBUTIONS, QUESTIONS, REMARQUES - sur SIGNAL - sur ENONCE - sur SYNTAXE etc.

Réponses à ce message

* Re: SIGNAL/ENONCE: OCCITAN PARLE (views: 18)
CALZOLARI (Nicoletta) ALC (193.55.175.20) -- Mercredi, 13 Octobre 1999, ˆ 6:32


Haut
 Profil Envoyer un message privé  
 
Afficher les messages publiés depuis :  Trier par  
Publier un nouveau sujet Répondre au sujet  [ 1 message ] 

Le fuseau horaire est UTC+1 heure


Qui est en ligne ?

Utilisateur(s) parcourant ce forum : Aucun utilisateur inscrit et 1 invité


Vous ne pouvez pas publier de nouveaux sujets dans ce forum
Vous ne pouvez pas répondre aux sujets dans ce forum
Vous ne pouvez pas éditer vos messages dans ce forum
Vous ne pouvez pas supprimer vos messages dans ce forum
Vous pouvez insérer des pièces jointes dans ce forum

Recherche de:
Aller vers :  
cron
Powered by phpBB® Forum Software © phpBB Group
Traduit par Maël Soucaze et Elglobo © phpBB.fr