suite A. GRIMAULT : message de A. GRIMAULT et BOUCHET 01.16
A.G.- Ah voilà, per çò que la bòria d'a Bonòme èra tan bèla qu'aquò benlèu ? G.R.- Oh non. A pena aviam – pardí a l'epòca aviam dos parelhs de biòus, la cavala e una trentena de fedas. A.G.- Era pas bèl G.R.- Mais enfin. A.G.- E quand sètz dintrat dins aquela... G.R.- Oh (lacune), quò èra pas plan bèl. A.G.- Ah non ? G.R.- Oh, miladius, non. Prenguèri 'na polida femna mès prenguèri pas una bòria plan bèla. A.G.- Ah non ? (rires) A.G.- Era pus pichineta que – que la « vautra » ? G.R.- Ah èra pus pichineta que la nòstra, oui. Oh oui qu'aquò nòstre oui. A.G.- Avián un parelh de biòus quand même... G.R.- Avián un parelh de vacas A.G.- Ah ben ? G.R.- Magras. A.G.- Pas qu'aquò ? G.R.- Eh, eh, ben. A.G.- Mès quò se teniá, amb... G.R.- E cinc o siès fedas. A.G.- Ben. G.R.- E aquò se teniá, guelses oh non non ! Quò èra escampilhat enquèra. A.G.- Ah ben. G.R.- E de travèrses. Oh oui, quò èra pas plan famús. M'enfin, qué volètz. Aviá pas decidat de la prene mai qu'aitala, la coneissiá pardí ! bien entendut avant la guèrra mès... A.G.- Ah oui. G.R.- … pendent la guèrra l'i èrem pas. A.G.- Oh non. G.R.- Non. Quò's quand tornèri que – tornèri e figuratz-vos la coincindença : quand tornèri – al cap de qua(auques) sèt o uèch meses, sai pas quant – aviá prometut d'anar a Lorda e anèri a Lorda. A.G.- Eh oui. G.R.- E nos trobèrem a Lorda. Tornèrem parar a Lorda coma aquò. A.G.- Ten. G.R.- E quò se n' seguèt, diables. A.G.- E diables ! G.R.- La destinada, voilà. A.G.- Eh oui. G.R.- Et mais c'est vrai ça, eh ?! Quò's dròlle 'quò ! A.G.- Et ouais. G.R.- Oh que jamai auriá pensat de la pendre, non. E après sièt a far. A.G.- Mès guela sa bòria, èra pas a Bonòme ? G.R.- Ah non, èra pel sòl de Fons. A.G.- Pel sòl de Fons ? G.R.- Ah ben. Era al costat de çò qu'ai crompat quoi. A.G.- Per çò que n'avètz crompat mai enquèra ? G.R.- E c'est à dire quand vejèri après coma aviá gardat Bobòme e pis podiá pas... quand ma maire foguèt mòrta... A.G.- Hm hm G.R.- Crompèri ambe un cosin meune Tolza... A.G.- Tolza, mès Tolza d'a Sabin ? G.R.- Oui dejà oui. Tolza d'a Sabin qu' n'i aviá un qu'aviá presa una cosina meuna, eh eh pèi pel sòl de Fons amont A.G.- Aquelses Tolza d'a Sabin compèron, ai entendut dire a l'ostal, los noviatges lo même jorn que mon grand-paire e ma grand- maire a Fijac. G.R.- Ten, ah, vesètz ben, ah vesètz ben ! A.G.- Quò's aquò qu'ai entendut parlar. G.R.- Eh ben c'est ça oui. E alèra, Sabin, aquela bòria l'afermavan de mitat. A.G.- Ah ben ? G.R.- Ambe Tolza. Parce que io l'aviá tot a fèt pròcha d'aquò miu e guel z'aviá un bocin pus lenh mès enfin, l'afermàvem de mitat quand mèma. Bòn. E un bon jorn nos arriba lo notari d'a Sant Seren, aquò èra lor d'aquetses Pradièrs,... A.G.- Hm hm G.R. E nos diguèt voilà « la proprietat es a vendre tant e nos cal la mitat de l'argent dins uèch jorns ». Miladius, pardí, ne sabiam pas res ni mai res : l'i pensàvem mèma pas. Alèra pardí nos concertèrem ambe Tolza, nos diguèrem « Se zò prenem pas, certenament que l'i a prosses acquerurs »...[PLUR_pro/QUANT A.G.- Diables ! G.R.- E alèra en efèt, quò se fèt coma aquò. A.G.- Ah la crompèretz. PT5_crompar G.R.- La crompèrem. PT4_crompar A.G.- E aquò d'aquí èra pel sòl de Fons ? G.R.- E 'quò d'aquí quò's pel sòl de Fons, oui. Al cap de – quand venètz d'a Fons que sètz al cap de la còsta, delant crebèt lo tractur guel... A.G.- Ben, ben. G.R.- Al tornant aquí. A.G.- Hm. G.R.- Eh ben, còp sec a gaucha A.G.- Hm G.R.- Tolza es davant, davant vautres 'quí, al caireforc aquí. A.G.- Hm hm G.R.- Et voilà. Coma aquò la fer(me) – la bòria es aquí dins lo coet, - enfin bòn!
|