ERCVOX

Forum du CLiD
Nous sommes actuellement le 29 Mars 2024, 02:16

Le fuseau horaire est UTC+1 heure




Publier un nouveau sujet Répondre au sujet  [ 1 message ] 
Auteur Message
MessagePublié: 10 Oct 2007, 14:39 
Hors-ligne
Administrateur

Inscrit(e) le : 14 Avr 2005, 17:44
Message(s) : 373
DONNEES ECRITES
ANNOTATION
CREATION DE SIGNAL
ANALYSE PROSODIQUE
ANALYSE ENONCIATIVE
BIUBLIOTHEQUE DE FRAGMENTS POUR ANALYSE EXPLORATOIRE (PRAAT)
BASE DE TEXTES OCCITANS

Envoyé par: FOSSAT JL erss/THESOC[ILF] <fossat@univ-tlse2.fr> (stci-hurvois.univ-tlse2.fr)
Date: Mercredi, 25 Juillet 2001, ˆ 6:17

L'occitan ancien littéraire et juridique a de longue date à présent ses bases de données; reste à élaborer pour des textes occitans modernes et contemporains une base de données simple et robuste.
Le dispositif que nous proposons a des limites de validité; il sert d'expérimentatin exploratoire sur des corpus de faible étendue (une application est limitée à 35 textes de facture ci-dessous (libellé = SUIT TEXTE TRAITE. Le dispositif DRAWCARTE est le dispositif général inspité de l'APPLICATIF ATLAS, généralisé aux textes phoniques; l'outil de travail mutualisé, sous réserve de son optimisation, pourrait être mis à disposition de tout utilisateur désireux de constituer sa propre base de textes: SUIT TEXTE:0901 CONTES languedocien occidental/méditerranéen **** *T001 *t_lo_Filhòl_de_la_Mòrt *i_docteur_Guibaud *l_Bélesta_09 *d_1871 *r_Louis_Lambert_Contes_populaires_du_Languedoc. Un còp i aviá un òme paure, paure coma un rat de glèisa. Aviá cinc mainatges que i donavan plan pena a noirir, quand sa femna s'acochèt d'un gojat. " - Cossí l'apelarèm, aqueste ? " diguèt l'òme a sa femna." - Lo caldrà apelar Jan_de_Tròp. " Paimens se reprenguèt e diguèt :- Se son pairin i vòl donar un autre nom, i lo donarèm. Vai_te_'n veire tos parents, anonça z_i l'arribada dal novèl vengut e causissis i 'n un per pairin."L'òme va visitar totis sos parents; totis, un après l'autre, i respondèron : " Aquò va plan, te felicitam." Mais el se disiá : " Qu'unas felicitacieus ! Me sariá plan passat de la venguda d'aquel gojat; e quand i l'ofrisquèt a lo téner, totis i respondèron que n'avián pas lo temps, o qu'èran malauts; cap non volguèt èstre pairin. Las parentas que covidèt d'èstre mairinas i respondèron la mèma causa.L'òme s'en va 'quò de sos amics : èran plan rares, per çò qu'èra paure; i fasquèron la mèma responsa.Autant i diguèron los vesins e las vesinas.L'òme s'en tornèt a l'ostal en plorant, contèt a la femna çò qui èra arribat, e la femna se metèt a plorar.Dal temps que ploravan, vèn un òme vièlh amé una barba longa, tota blanca, vestit de farda petassada, per demandar las mòinas. " - N'avèm pas tròp de pan, i ditz la femna; mai aquò es egal, nos geinarèm un pauc : ei pas jamai emmandat cap de paure i donar quicòm. Òme ! copa z_i un bocin de pan, e que venga se caufar, s'a fred."Lo paure vièlh prend lo pan, s'assèto al pè dal fòc, e, coma encara ploravan, i demandèt per qué." - Ma molher vèn de s'acochar, respondèt l'òme; ei cercat pertot e n'ei pas trobat diguns per pairin e mairina a n_aquela paura creatura que vèn de naisser. - Qu'aquò vos chagrine pas, i diguèt lo paure vièlh; se volètz, ieu sarei son pairin. - Merci plan, diguèt la femna, merci plan, brave òme, volèm plan; mais qu'aurem per mairina ? - Qu'aquò vos chagrine pas, ne traparei una. Quora volètz batejar ?- Deman; nos cal arremassar quicòm per la fèsta.- Vos metètz pas en pena de res, ièu me cargui de tot. "Aquel paure vièlh èra Nòstre_Sènher.L'endeman matin, arribavan d'aquí entre aquí de saumas cargadas de pan, de vin, de carn, de polalha. Quand los parents, los amics e los vesins, vejèron tant de provisions, venguèron véser la jasent e son òme, per de qué esperavan donar un còp de maissa.La jasent e son òme, qu'èran pas meishants e qu'aquelas vitalhas avián mesis de bona imor, los covidèron totis al filhòl? Sus la taula s'espandiguèt una napa blanca; de gròssis flascons de vin vièlh, de pan blanc coma la nèu, de cremas, de fruches, de fogassets, corbissián la napa; al costat dal fòc, i aviá una granda ola per la sopa, una crostada coma un sedàs, un piòt e dos capons a l'asta, que virava lo plus grand dals quatre mainatges en alandant las nasicas.Jamai un filh de rei aviá agut un tal filhòl ! Parents, amics, vesins, tot aquò preniá de bèlas nasicadas dal bon fumet de la cosina.Quand la campana sonèt, t'arriba un carròssa de quatre chavals, s'arrèsta davant la pòrta e ne sortitz l'òme vièlh, vestit coma un senhor, la barba plan penchenada; semblava pas mai de vint ans, s'èra pas estat la barba blanca. Quand siaguèt davalat, tornèt al carròssa e diguèt : " Sortissètz, madama la mairina, ara es temps. "Sul còp, sortitz un escaleta, qu'aviá los òsses plus blanquis que la nèu : èra la Mòrt.A n_aquela visita, totis los manjaires que s'èron covidats fugiguèron de tot costat; demorèt pas mai dins l'ostal que la maire, lo paire e los mainatges." - Ajetz pas pòur, diguèt la Mòrt, en dintrant, soi vòstra amiga; totis los de vòstra familha, vieuretz dos cents ans sens èstre malauts; ensinharei un secret a mon filhòl que lo rendrà l'òme lo plus riche de la tèrra. " La Mòrt s'atapèt d'un mantèl e d'un vele espés, e partiguèron per batejar. Quand tornèron de la gleisa, Nòstre_Sènher diguèt : " Ièu, ambe la Mòrt, avèm pas besonh de manjar, nos 'n anam; vos autris, metètz_vos a taula e regalatz_vos a vòstre aise. " L'òme, la femna e los mainatges manjèron, beguèron, ajèron de pitança per vèit jorns. Despèi, sos afars anèron en prosperant; res non mancava dins l'ostal. Jan_de_tròp anèt a l'escòla; quand sapiguèt plan legir, escrièure e contar, sa mairina lo venguèt veire e li diguèt : - Jan, as dotze_vèit ans, es temps que prengas un mestièr. - Ai pas pensat encara a n_aquò, mairina : me donavi pas cap de chagrin en vejent l'abondancia que 's vei dins nòstre ostal: ara farei coma voldretz.- Te cal far medecin.- Vos trufatz de ièu ! Lo medecin que vèn dins nòstre vilatge sap lo latin, amai fòrça causas que ièu sabi pas; cossí volètz que faga ? - As pas besonh de saupre res; te vau faire medecin sul còp. Quand aniràs cò d'un malaut, se me veses al cap dal lèit, diràs as parents que pòdon sonar lo notari e lo capelan. Se me véses as pès, i portaràs una fiòla d'aiga de regalussia, i diràs de ne métre tres gotas dins un veire d'aiga; lo malaut guerirà. Diguns non me veirà que tu. - Cossí volètz, mairina, que gueriga totes los malauts ambe d'aiga de regalussia ? - Simplàs ! lo gueriràs pas : quand sarei al cap del lèit, lo malaut morirà; quand sarèi as pès, vièurà. Anèm ! te cal acomençar ton novèl mestièr : quand vendrà lo medecin a n_aqueste vilatge, tu, faràs semblant d'anar veire lo malaut. Quand lo medecin sarà partit, diràs: Es perdut, o risca pas res ambe ma fiòla. Jan_de_tròp, alavètz, faguèt coma i aviá dit sa mairina. En premièr, lo vejent tant jove, las gens, sapient qu'aviá pas aprés la medecina, lo volián pas creire. paimens, i 'n ajèt que s'asartèron a l'escotar. Jamai Jan_de_tròp non se trompava. Aquò se sapiguèt a la vila, d'aquela a una autra, de l'autra pertot, juscas a Paris. Totis los riches de la França, quand avián de malauts, mandavan quèrre Jan_de_tròp, e jamai Jan non se trompava. Gara aqui que la filha dal rei tomba malauta; totis los medecins de Paris la disián perduda. Lo cosinièr dal rei, que èra dal vilatge de Jan_de_tròp, i contèt son saupre_faire, en li assegurant que si la princèssa podiá guerir, Jan la gueririá. Lo rei manda cercar Jan dins son carròssa. Quand siaguèt arribat, lo menèron a la cramba de la princèssa; en dintrant, vejèt sa mairina al pè dal lèit. Prenguèt alavètz lo paire en despart e i diguèt : - Que me donaretz, se vos guerissi vòstra filha ? - Te donarei una carretada d'argent.- Aquò 's pas pro.- Te donarei una de mas provinças, la que t'agradarà lo mai.- Aquò 's pas pro.- Alavètz, que vòls que te doni ? ...- Cal que me donètz vòstra filha en mariage.- Ièu te la donarei, amai que ela te vòlga. La princèssa èra una bèla filha de dotze_nòu ans; Jan n'aviá vint_e_dos, èra un bèl gojatàs de bona mina; agradèt a la princèssa, que diguèt : - E ben ! mon paire, que me guerisca, e après lo prendrei. Dins quinze jorns, ambe sa fiòla de regalussia, Jan ajèt guerit la princèssa. Se maridèron; faguèron fèsta tot un més. Jan e sa femna s'aimavan que se pòt pas mai; per aquò, Jan aviá un grand en pensant que se separariá tròp lèu de sa femna; el deviá vieure dos cents ans, coma i aviá promés la Mòrt. Sa mairina veniá lo veire d'aquí entre aquí. Un jorn i diguèt: - Mairina, vos que m'aimatz tant, devriàtz plan donar autant de vida a ma femna coma a ièu. - Aquò 's pas possible. Jan i tornava demandar, totjorn la Mòrt i disiá : - Aquò 's pas possible. - E bèn ! ne parlèm pas plus; alavètz, vesi qu'avètz pas tant de poder coma disètz. Jan aviá una pichona carbasseta ont metiá d'aiga_ardent quand s'en anava en . - Tenètz, mairina, sioi plan segur que poiràtz pas dintrar dins aquela carbasseta. - Mainatge que es tu, res de plus simple per ièu; mai me vòli pas amusar a n_aquò. - Perqué podètz pas. - Vas véser, ditz la Mòrt; e se fa pichona, pichona, pichona coma un grilh e dintra dins la carbasseta. Sul còp, Jan la tanca dedins ambe lo tap plan sarrat. - Jan ! cridèt la Mòrt, durbissi me. - Nani, mairina; vos aimi plan, qu'avètz fach mon bonur, mès tabès aimi plan ma femna: sortiretz pas que non ajètz donat autant de vida a ma femna coma a ièu. Vèit jorns, la Mòrt demorèt tancada dins la carbasseta, vèit jorns sus la tèrra diguns non moriguèt; lo diable èra estonat de pas véser arribar cap de dannat. Nòstre_Sènher risiá de tot aquò; asabiá que perdriá pas res per esperar; aimava Jan, que èra un brave òme e devociós. Finalament, après vèit jorns de languiment, de veire que son trabalh èra en retard, la Mòrt donèt a la femna de son filhòl tant de vida coma a n_el. Cric cric ! Mon conte es finit; Cric, crac, Mon conte es acabat. 0901 CONTES gascon 0901 CONTES provençal 0901 CONTES aranais 0901 CONTES languedocien occidental/méditerranéen **** *T002 *t_La_filha _es_plus_fina_que_lo_Diable *l_Bélesta_09 *d_1871 *r_Louis_Lambert_Contes_populaires_Languedoc. La femna es plus fina que lo Diable. Un còp i aviá un òme e una femna qu'èran cargats de deutes; sabián pas cossí far per pagar çò que devián. Aquel paure òme, embabinat de sos afars, una nèit que podiá pas dormir, diguèt : - Se lo diable veniá, fariàm pacte ensemble. Sur còp, se presenta quicòm coma un òme, pelut, cornut, ambe d'arpius d'un polce :- M'as sonat ! Que vòls ? - Vòli d'argent.- Quand te cal ?- Me cal cinc cents pistòlas.- Las auràs; mais que me donaràs en retorn ? Ton ama ? - Un vietdase ! Te donarei la recòlta de la Condomina per vint ans : la laurarei, la semenarei, e tu recoltaràs.- Anèm ! vòli plan, aquò 's finit, diguèt lo diable, e i contèt las cinc cent pistòlas.Quand la femna se derevelhèt, son òme i mostrèt l'argent, i diguèt d'ont veniá e cossí ne pagarián los interesses.- Vòls qu'atrapèm lo diable ? diguèt la femna.- Es trop fin.- N'es mai que tu, nipa, mais tu n'es pas tant que ièu; fai me lo venir e veiràs.L'òme tornèt sonar lo diable, que se presentèt sul còp. I demandèt çò que voliá : s'èra torna d'argent ? - Es pas aquò, diguèt la femna; t'es reservat la recòlta de la Condomina, mai te cal dire qu'una : se es la de dessús la tèrra o de dedins ? - Vòli la de dessús la tèrra. - E ben ! l'auràs ! Quand lo diable siaguèt partit, la femna diguèt a son òme : - Semenaràs a la Condomina de bludaravas, de caròtas, de naps, de salsifits, de patanas e de ravets. Lo diable venguèt per levar la recòlta, e vejèt que non i aviá per el que l'èrba. S'en va trobar l'òme e i ditz : - Ongan, m'as atrapat; mai, l'an que vèn, vòli la recòlta de dedins la tèrra. - L'auràs, diguèt la femna. Quand lo diable siaguèt partit, la femna diguèt a son òme : - Ongan, semenaràs a la Condomina de blat, de monjas, de milh e de caulets. Lo diable venguèt per levar la recòlta de dedins la tèrra, e vejèt que non i aviá per el que racinas. S'en va trobar l'òme e i ditz : - M'as tornat atrapar, cal que me ba pagas; te vòli ficar una bona estrilhada; d'aicí 'stant, nos cal anar penchenar totis dos sus la Condomina, per véser cal sarà lo plus fòrt. - Ara, pòt pas i anar, diguèt la femna; cal que arrenga sos afars en cas de malur. Vèni dins vèit jorns a la mèma ora, mon òme t'atendrà. De caler se batre ambe lo diable, lo paure òme n'aviá pas de repaus, ni non manjava, ni non dormissiá; fasiá plus que somicar. Sa femna i disiá : - Manja, beu, dormis, inocent ! ièu me cargui dal diable. - Mai cossí faràs ? - Te métes pas en pena. Al cap de vèit jorns, lo diable se presenta a tròba pas l'òme a l'ostal. - Cossí ! ton òme es pas aicís ? - Pren paciencia, vendrà lèu : s'es anat faire agusar las onglas; e t'apromèti que n'auràs pas fred. Tèn ! agacha la grafinhada que m'a feit avant de se las anar far agusar ! Alavètz, s'arregussa e i mostra una rega de sanc d'un pan de long. - Vietdase ! ditz lo diable, me vòli pas plus anar batre. Fica lo camp, e dempèi l'an pas plus vist. Cric, cric, Mon conte es finit; Cric, crac, Mon conte es acabat. 0901 CONTES gascon 0901 CONTES provençal 0901 CONTES aranais 0901 CONTES languedocien occidental/méditerranéen **** *T008 *t_Le_carbonièr *l_Bélesta_09 *r_Louis_Lambert Un còp, i aviá un carbonièr que desempei vint ans fasiá carbon dins le bòsc negre. A n_aquel mestièr ganhava pas gaire; manjava tonha e milhas bolhèire. Aquel òme èra maridat; aviá tres mainatges, atabén son paire e sa maire.Un jorn, le rei anèc, ande los senhors de sa cort, a la cassa dins le bòsc. Anava tant a l'accorsa d'un singlar que perdèc los autris cassaires e tombèc dreit la cabana del carbonièr.Eran dos oras l'après miejorn; les vièures èron restadis dentre las mans dals autris cassaires.Le rei, qu'aviá talent, demanda al carbonièr se i a pan.Le carbonièr i ditz : _ Ei tonha dins un sac e milhas bolhèire que farem rostir; mai sai que vos non le poirètz manjar. - Quand miègjorn passa, tot pan ei bon.Tot dejunant, i demanda quant de temps a que fasiá carbon dins aquel bòsc.- I a vint ans, e me retiri pas que la nèit de Nadal, la que dison la nèit de l'afartòri.- E quant ganhas per jorn ?- Vint sòus.- Cossí li despensas, aquelis vint sòus ?- Cinc que manji cada jorn, cinc que pagui cada jorn, cinc que prèsti cada jorn, cinc que sabi pas ont le diable passan.- Mon amic, n'ei pas argent dessús, aquís as ma tabaquièra en òr; deman la portaràs, perque som pas pro sabent per respondre a n_aquela question; me donaràs l'esplicacion de çò que me dises. Le rei entén sonar lo còrn de cassa e va cap ai cassaires que i dison qu'avián tuat un singlar, l'avián cercat de per tot caire, èran plan mortificats de l'aver pas trobat. - Devètz aver plan talent ? dison al Rei. - Nani, ei rescontrat carbonièr que m'a donat tonha e milhas bolhèire; ei le ventre coma una tina. Ara n'ei pas lo temps de vos donar son recit; mai deman le farem venir, le farem plan dinnar, e nos donarà rason de l'esplicacion que n'ei pas saput.L'endeman, manda quèrre le carbonièr per dinnar ande el.Le carbonièr portava la tabaquièra; le rei i demanda l'esplicacion dals vint sòus que ganhava cada jorn.Le carbonièr i ditz : - Cinc que manji [cada jorn], cinc que pagui [cada jorn], cinc que prèsti [cada jorn], cinc que sabi pas ont le diable passan.Le rei e cap de la cort no devinhèt pas. Le carbonièr, alavètz, i diguèc : - Manji cinc sòus cada jorn ande ma familha; cinc sòus que pagui [ cada jorn ] a mon paire e a ma maire, que m'an noirit quand èri mainatge; cinc sòus que prèsti [ cada jorn ] als mainatges que pòdon pas trabalhar, que m'òu rendràn quand saràn grandis; e li cinc sòus que sabi pas on le diable passon, son que pagui la talha. - Mon amic, te remerci plan de m'aver donat quand [ aviá talent ]; per recompensa, te doni mila escuts e pagaràs plus la talha. Le carbonièr remercièc le rei e [ s'en tornèc ] a sa cabana. 0901 CONTES gascon 0901 CONTES provençal 0901 CONTES aranais
La première partie du programme expérimental consiste à décider de la non-segmentation de certaines des suites de caractères: Exemple: CADA JORN [ ] La seconde partie, après indexation, consiste à éditer un index des fréquences catégorielles, des indices de DISPERSION et USAGE [Beauchemin, Martel et Alii, Dictionnaire des Fréquences du Français Parlé en Estrie ]
Si vous êtes intéressés, faites-le nous connaître en réponse avec vos propositions; tout corpus localisé, moderne et contemporain est susceptible d'être porté en entrée dans cette base, surtout si vous avez créé une tranbscription d'un texte que vous avez préalablement enregistré sur le terrain. Des exemplaires des INDEX organisés en bases peuvent vous être adressés sous forme de fichiers attachés ou tout autre media.
Ainsi CORPUS SACAZE 09 TANTUGUE, LEGENDES (analyse STABLEX corpus MASSAT)


Haut
 Profil Envoyer un message privé  
 
Afficher les messages publiés depuis :  Trier par  
Publier un nouveau sujet Répondre au sujet  [ 1 message ] 

Le fuseau horaire est UTC+1 heure


Qui est en ligne ?

Utilisateur(s) parcourant ce forum : Aucun utilisateur inscrit et 2 invité(s)


Vous ne pouvez pas publier de nouveaux sujets dans ce forum
Vous ne pouvez pas répondre aux sujets dans ce forum
Vous ne pouvez pas éditer vos messages dans ce forum
Vous ne pouvez pas supprimer vos messages dans ce forum
Vous pouvez insérer des pièces jointes dans ce forum

Recherche de:
Aller vers :  
cron
Powered by phpBB® Forum Software © phpBB Group
Traduit par Maël Soucaze et Elglobo © phpBB.fr