EN OCCITAN DANS LE TEXTE: amorós
Envoyé par: ZOCALFAR24 <fossat@univ-tlse2.fr> (193.55.172.157)
Date: Lundi, 8 Février 1999, ˆ 2:32
1° à l'adresse de Guilhèm ANGLADA Institut Occita, 14/1999 /amorós: legissetz los messatges de morfologia lexicala occitana: amorós Suggestions d'insertion de documents : " en occitan, dans un texte français NL Lamourous \ lamur'us\ NP Lamourous \lamur'us\ NL Lamourouse \ lamur'uzo\ Que poiriam totz amassa establir lo ligam enter nom comun occitan et nom de lòc, nom de familha, non ? 2° a l'adressa deth Professor Patric Sauzet (Universitat de Paris
Chronique linguistique III (vésetz la nota toponimica en -ariá NL MORPHOLOGIA OCCITANA • afar d'imatge dins lo païs SONORITATS OCCITANAS, òc, ahar de leitura espèrta mai susquetot afar de sonoritat: occitan lenga plurau. Quantes i a d'imatges auditius deth simbòl [tg]: vilatge, imatge, fetge, hitge, coratge, passatge, miratge? totes sustantius masculins, de segur: La prumèra: [dj] la segonda[ts]\[dz] la tèrça [tS]/d3/ seguit de /e/ vocau iniccentuat deths mots masculins de l'occitan. Nada leitura pòt pas èster clavada: òc, pusque s'agís de parlar, donc de paraula, d'audicion, de percepcion. Nada interpretacion, nada estrategia interpretativa tapòc. • / yn 'Ome/ cossí se pòt léger, aquela seguida ? i a pas d'auta faiçon que /y n'Ome/ /y Òme/; quand se hicarà en lòc e plaça un dispositiu sistematic d'evaluacion de les strategias de leitura deus enfants de las Calendretas, o de las escòlas de França, que son pas solament "élèves" de l'escòla francesa de Jules Ferry ? legir per comprener, legir per apréner a parlar occitan ? • aranés (entath sénher Carols Barrera Sanchez) Non, Sénher Barrèra-Sanchez L'aranés es ua lenga naturau e culturau de la planeta; ua lenca deth monde; segur, ua lenga pirinenca, deth patrimòni pirinenc; doncas en relacion de ligam damb aragones, gascon pirinenc, catalan pirinenc e basco; l'aranès es en situacion de pont - coma ac disiá Kurt Baldinger, après G. Rohlfs. òc ! Sénher Sanchez, lo gascon, e l'aranés son caractérisats coma varietats de las lengas pirinencas dins un encastre de tip occitanic. Non, Senher Barrèra-Sanchez : es pas l'Estat frances tot sol (o espanhòu) que renega la diversitat culturau. Ua question unica enta totes: quand hicaram en plaça (totes amassa, e non pas cadun deth seu costath - aqueth dispositiu d'evaluacion sistematic deras coneishenças - ací de l'aranés, - aquí deth bigordan? òc, Senher Barrèra, qu'ac cau hèr: et pr'aquò nos harà pas daun eth modèl de planificacion catala: coneishença deth escriut/ coneishença deth parlar, dera parladura concreta.
Je veux dire que si l'école doit préciser la nature du rapport de l'écrit au programme d'instruction, elle doit, en priorité, viser à construire la personne de celui qui demande à apprendre comment on parle, avant même le programme d'instruction. C'est précisément ce à quoi appelle Philippe GARDY, dans Institut Occitan 14, 1999
Mès soi pas briga d'acòrd enta sinnar en nom d'un pòble occitan fantomatic, fantastic, enigmatic sinnat: ZOCALFAR.